"Hoy es siempre todavía" Antonio Machado
miércoles, 30 de abril de 2008
lunes, 28 de abril de 2008
EL MÓN ENCANTAT
El món encantat.
Fa molts d’ anys, havien unes xiquetes anomenades:
Adriana, Alexandra, Selena i Lara.
Vivien en un món encatat. (Es clar elles no ho sabien.)
Una volta Alexandra va dir:
-Anem al bosc a jugar?
-Val- van dir totes.-
Ens vam endinsar al bosc. Vam vore unes persones palides tirades a terra. Li vam alçar la samarreta a un xic.
-¡ No té cor!-
Vam mirar al cel. Vam vore com uns fantasmes negres que pareixien els guardian d’
algo.Però no sabien de que.
Adriana va dir:
-Aquestos són els fantasmes que han matat a aquestes persones?-
-Podriem investigar-ho.-va dir Selena.-
-I com ho fem?-va dir Lara.-
-Podriem investigar en llibres.-va dir Alexandra.-
-Clar que bona idea.-va dir Adriana.-
Ens vam posar a investigar. Vam pujar al quartet de dalt de la casa. Vam buscar en llibres i llibres.No vam trobar res.
Però al final vam trobar un llibre de bèstias que posava una frase molt extranya que
deia:”menja cors”
Vam passar 2 ó 3 fulls més. Vam trobar una dent molt extranya.Una de nosaltres
va dir:
-Que dent més rara.-
-Podria ser de qui les haja matat perque té la mateixa forma del mos
de les persones del bosc.-va dir Selena.
-Puix anem al bosc. Mirarem a aquelles persones per a vore si trobem algo més.-va dir
Adriana.-
-Val anem.-va dir Lara.-
Però no estaven eixes persones.Havien desaparegut.De sobte van trobar un rastre de
alguna cosa.Vam investigar e investigar però no trobavem res.
Ho van contar a uns amics .Es van quedar bocabadats.Un dels amics va dir:
-Si no ho veig no ho crec.-
-És que les persones han desaparegut.-va dir Lara.-
-Puix no ho creem.-van dir els amics.-
-Puix no ens importa.Perque tenim que perdre temps amb vosaltres?.-va dir
Alexandra.-
Este cas no el resoldrem mai.-va dir Selena.-
-Necessitem més pistes.Per què no busquem en més llibres?-va dir Adriana.-
-No fa falta que busqueu més.TOT ERA UNA BROMA.
-Puix eixa broma no ha tingut gràcia.-vam dir totes.-
Fi
Fa molts d’ anys, havien unes xiquetes anomenades:
Adriana, Alexandra, Selena i Lara.
Vivien en un món encatat. (Es clar elles no ho sabien.)
Una volta Alexandra va dir:
-Anem al bosc a jugar?
-Val- van dir totes.-
Ens vam endinsar al bosc. Vam vore unes persones palides tirades a terra. Li vam alçar la samarreta a un xic.
-¡ No té cor!-
Vam mirar al cel. Vam vore com uns fantasmes negres que pareixien els guardian d’
algo.Però no sabien de que.
Adriana va dir:
-Aquestos són els fantasmes que han matat a aquestes persones?-
-Podriem investigar-ho.-va dir Selena.-
-I com ho fem?-va dir Lara.-
-Podriem investigar en llibres.-va dir Alexandra.-
-Clar que bona idea.-va dir Adriana.-
Ens vam posar a investigar. Vam pujar al quartet de dalt de la casa. Vam buscar en llibres i llibres.No vam trobar res.
Però al final vam trobar un llibre de bèstias que posava una frase molt extranya que
deia:”menja cors”
Vam passar 2 ó 3 fulls més. Vam trobar una dent molt extranya.Una de nosaltres
va dir:
-Que dent més rara.-
-Podria ser de qui les haja matat perque té la mateixa forma del mos
de les persones del bosc.-va dir Selena.
-Puix anem al bosc. Mirarem a aquelles persones per a vore si trobem algo més.-va dir
Adriana.-
-Val anem.-va dir Lara.-
Però no estaven eixes persones.Havien desaparegut.De sobte van trobar un rastre de
alguna cosa.Vam investigar e investigar però no trobavem res.
Ho van contar a uns amics .Es van quedar bocabadats.Un dels amics va dir:
-Si no ho veig no ho crec.-
-És que les persones han desaparegut.-va dir Lara.-
-Puix no ho creem.-van dir els amics.-
-Puix no ens importa.Perque tenim que perdre temps amb vosaltres?.-va dir
Alexandra.-
Este cas no el resoldrem mai.-va dir Selena.-
-Necessitem més pistes.Per què no busquem en més llibres?-va dir Adriana.-
-No fa falta que busqueu més.TOT ERA UNA BROMA.
-Puix eixa broma no ha tingut gràcia.-vam dir totes.-
Fi
domingo, 27 de abril de 2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)