Hi havia una vegada un matrimoni que vivia a Alacant, tenien un fill de 7 anys molt deportista, un diumenge que el fill s'havia anat a un competició, la dona, María, li va dir al seu home, Juan:
-Juan. tinc que dirte una cosa molt seria.
-Disme, dona, disme.
-Marc, el nostre fill, no es teu.
-Ja, ni teu.
-Com que no es meu?
-Tu t'enrecordes quan en l'hospital em vas dir que camviara al xiquet?
-Si, i?
-Doncs, jo vaig anar i el vaig canviar per un altre.
-Que?
-Si, si, ja veus, ni teu ni meu.
Un mestre pregunta als seus alumnes:
-En aquestes vacances, que heu fet per fer un poc més feliç ha algú?
-Jo vaig fer feliços a dos persones.-va dir un xiquet-Vaig anar a passar uns dies a casa de la meua germana, i la vaig fer feliç a ella, i quan me'n vaig anar el que es va quedar feliç va ser el seu home.
Telefonetja una dona a una agéncia de viatges, preguntant quan tardarà en arribar de Madrid a Nova York, en avió:
-Un moment senyora-va dir la de la agéncia.
-Perfecte- va dir la dona molt contenta i va penjar el teléfon sense esperar més detalls.
-Juan. tinc que dirte una cosa molt seria.
-Disme, dona, disme.
-Marc, el nostre fill, no es teu.
-Ja, ni teu.
-Com que no es meu?
-Tu t'enrecordes quan en l'hospital em vas dir que camviara al xiquet?
-Si, i?
-Doncs, jo vaig anar i el vaig canviar per un altre.
-Que?
-Si, si, ja veus, ni teu ni meu.
Un mestre pregunta als seus alumnes:
-En aquestes vacances, que heu fet per fer un poc més feliç ha algú?
-Jo vaig fer feliços a dos persones.-va dir un xiquet-Vaig anar a passar uns dies a casa de la meua germana, i la vaig fer feliç a ella, i quan me'n vaig anar el que es va quedar feliç va ser el seu home.
Telefonetja una dona a una agéncia de viatges, preguntant quan tardarà en arribar de Madrid a Nova York, en avió:
-Un moment senyora-va dir la de la agéncia.
-Perfecte- va dir la dona molt contenta i va penjar el teléfon sense esperar més detalls.
