EL MÓN ENCANTAT

El món encantat.


Fa molts d’ anys, havien unes xiquetes anomenades:


Adriana, Alexandra, Selena i Lara.


Vivien en un món encatat. (Es clar elles no ho sabien.)


Una volta Alexandra va dir:


-Anem al bosc a jugar?


-Val- van dir totes.-


Ens vam endinsar al bosc. Vam vore unes persones palides tirades a terra. Li vam alçar la samarreta a un xic.


-¡ No té cor!-


Vam mirar al cel. Vam vore com uns fantasmes negres que pareixien els guardian d’


algo.Però no sabien de que.


Adriana va dir:


-Aquestos són els fantasmes que han matat a aquestes persones?-


-Podriem investigar-ho.-va dir Selena.-


-I com ho fem?-va dir Lara.-


-Podriem investigar en llibres.-va dir Alexandra.-


-Clar que bona idea.-va dir Adriana.-


Ens vam posar a investigar. Vam pujar al quartet de dalt de la casa. Vam buscar en llibres i llibres.No vam trobar res.




Però al final vam trobar un llibre de bèstias que posava una frase molt extranya que


deia:”menja cors”


Vam passar 2 ó 3 fulls més. Vam trobar una dent molt extranya.Una de nosaltres

va dir:


-Que dent més rara.-


-Podria ser de qui les haja matat perque té la mateixa forma del mos


de les persones del bosc.-va dir Selena.


-Puix anem al bosc. Mirarem a aquelles persones per a vore si trobem algo més.-va dir


Adriana.-


-Val anem.-va dir Lara.-


Però no estaven eixes persones.Havien desaparegut.De sobte van trobar un rastre de


alguna cosa.Vam investigar e investigar però no trobavem res.


Ho van contar a uns amics .Es van quedar bocabadats.Un dels amics va dir:


-Si no ho veig no ho crec.-


-És que les persones han desaparegut.-va dir Lara.-


-Puix no ho creem.-van dir els amics.-


-Puix no ens importa.Perque tenim que perdre temps amb vosaltres?.-va dir


Alexandra.-


Este cas no el resoldrem mai.-va dir Selena.-


-Necessitem més pistes.Per què no busquem en més llibres?-va dir Adriana.-


-No fa falta que busqueu més.TOT ERA UNA BROMA.





-Puix eixa broma no ha tingut gràcia.-vam dir totes.-



Fi